| |
Història de Creu
Roja
|
 |
1859:
•
Henry Dunant presencia la batalla de
Solferino i, ajudat per dones voluntàries, auxilia els
ferits sense distinció d'uniforme o nacionalitat, perquè ningú no
els atenia.
|
 |
1862:
• Henry Dunant publica el llibre " Record de Solferino " i a
través d'aquest es planteja:
" No seria possible crear Societats de Socors que treballin en
temps de pau, la finalitat
de les quals sigui tenir cura dels ferits en temps de guerra,
mitjançant Voluntaris
entusiastes i dedicats, perfectament qualificats per al treball
... "
|
 |
1863:
• La idea, la recullen quatre ciutadans suïssos: Dufour, Appia, Mayner
i Maunoir.
• Es crea el Comitè internacional de Socors als militars ferits.
|
 |
1864:
• El comitè, amb el suport del Govern de Suïssa,
organitza la I Conferència Diplomàtica
a Ginebra.
• Hi participen 16 països europeus i observadors dels
Estats Units. Acords presos:
- Promoció de Societats de Socors.
- Establiment d'un comitè permanent: Comitè Internacional de la Creu
Roja (CICR)
• 12 estats firmen el I Conveni de Ginebra per:
- Protegir els militars ferits en campanya.
- Neutralització i protecció del personal sanitàri, així com dels
hospitals militars.
- S'adopta el símbol de la
Creu Roja sobre fons blanc com a signe protector.
|
 |
Les Convencions de Ginebra han estat:
- La Primera Convenció de Ginebra,
de 1864, que comprèn el Conveni de Ginebra per al millorament de la sort
que corren els militars ferits en els exèrcits en campanya de 1864.
- La Segona Convenció de Ginebra,
de 1906, que comprèn el Conveni de Ginebra per al millorament de la sort
dels militars ferits en els exèrcits en campanya de 1906
- La Tercera Convenció de Ginebra,
de 1929, que comprèn: Conveni de Ginebra per a millorar la sort dels
ferits i malalts dels exèrcits en campanya i el Conveni de Ginebra
relatiu al tracte dels presoners de guerra del 27 de juliol de 1929
- La Quarta Convenció de Ginebra,
de 1949, que comprèn 4 convenis aprovats per la Conferència Diplomàtica
per a Elaborar Convenis Internacionals a protegir a les víctimes de la
guerra el 12 d'agost de 1949. Va entrar en vigor el 21 d'octubre de 1950
i conté :
- I Conveni de Ginebra per a
Alleujar la Sort que Corren els Ferits i Malalts de les Forces
Armades en Campaña
- II Conveni de Ginebra per a
Alleujar la Sort que Corren els Ferits, els Malalts i els Nàufrags
de les Forces Armades en el Mar;
- III Conveni de Ginebra
relatiu al tracte a causa de els presoners de guerra; i
- IV Conveni de Ginebra
relatiu a la protecció deguda a les persones civils en temps de
guerra:
S'inclouen en la Quarta Convenció
els protocols addicionals del 8 de juny de 1977.
- Protocol addicional als
Convenis de Ginebra relatiu a la protecció de les víctimes dels
conflictes armats internacionals (Protocol I)
- Protocol addicional als
Convenis de Ginebra relatiu a la protecció de les víctimes dels
conflictes armats sense caràcter internacional (Protocol II)
|
| |
Els principis
fonamentals
Constitueixen el Codi de Conducte i l'Ideari del
Moviment Internacional de la Creu Roja
i de la Mitja Lluna Roja. Van ser adoptats a la XX Conferència
internacional de Viena, el 1965.
Els membres de la
institució estàn obligats pels Principis en un doble sentit:
• Actuar en tot moment i en qualsevol lloc d'acord amb ells.
• mantenir un compromís ideològic.
|
 |
Humanitat
El Moviment Internacional de la Creu
Roja e de la Mitja Lluna Roja, que ha nascut per a la preocupació
de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits en els
camps de batalla, s'esforça sota el seu aspecte internacional i
estatal a prevenir i alleujar el patiment dels homes i de les dones en
totes les seves circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la
salut, així com a fer respectar la persona humana. Afavoreix la
comprensió mútua, l'amistat, la cooperació i una pau
duradora entre tots els pobles.
|
 |
Imparcialitat
No fa cap mena de distinció
de nacionalitat, raça, religió, condició social o
credo polític. Es dedica únicament a socórrer els
individus en proporció amb els patiments, posant remei a les seves
necessitats i prioritzant les més urgents.
|
 |
IIndependència
El Moviment és independent.
Encara que són auxiliars dels poders públics en les seves
activitats humanitàries i estan sotmeses a les lleis que regeixen
els respectius països, les Societats Nacionals han de conservar una
autonomia que els permeti actuar sempre d'acord amb els principis del Moviment.
|
 |
Neutralitat
A fi de conservar la confiança
de tots, el Moviment s'absté de pendre part en les hostilitats i,
en tot moment, en les controvèrsies d'ordre polític, racial,
religiós i ideològic.
|
 |
Caràcter Voluntari
La Creu Roja és una institució
de socors voluntari i de caràcter desinteressat.
|
 |
Unitat
A cada estat només pot existir
una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible
a tots i ha d'estendre la seva acció humanitària a la totalitat
del territori.
|
 |
Universalitat
La Creu Roja és una institució
universal, al si de la qual totes les Societats tenen els mateixos Drets i el
deure d'ajudar-se mútuament
|
